El pròxim dijous es compleixen els quaranta dies de la Pasqua, i en el Nou Testament se'ns recorda que, després d'haver ressuscitat, Jesús es va aparéixer en diverses ocasions als seus deixebles, i després de quaranta dies va ascendir al cel. Així ho podem escoltar en l'Evangeli del diumenge com també en la lectura del llibre dels Fets dels Apòstols que escoltarem com a primera lectura.

El salm responsorial que durant aquesta setmana ens acompanyarà en la pregària és el salm 46. L'antífona, és dir, la part que repetim, també fa referència a l'esdeveniment de l'Ascensió de Jesús. "Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor". Encara que aquest salm està escrit molts segles abans d'aquest esdeveniment, aquestes paraules poden servir per a descriure-ho.

Igual que el salm de la passada setmana, és un salm que pretén expressar l'alegria i el goig del poble d'Israel que vol fer festa i agrair a Déu tot el que per mitjà d'Ell ha rebut. Així ho expressen les seues primeres paraules: "Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme". Un salm que no només pretén fer festa, sinó que a més vol manifestar el poder i l'omnipotència de Déu amb qualificatius com altíssim, sublime, rei de reis. Aquesta manifestació triomfal: "al so de trompetes, al so de corns", vol recordar aquelles manifestacions espectaculars que donaven a conéixer l'arribada del rei o d’alguna altra autoritat digna d'admiració i veneració. Així vol manifestar que el poble d'Israel desitjava manifestar aquesta mateixa reverència i respecte al seu Déu, que tant havia fet pel seu poble.

Aquest mateix salm el recordarien els deixebles aquell dia gloriós en el qual veien pujar al cel qui havia estat el seu mestre, amb qui tant havien compartit i que retornava junt amb el Pare a la glòria del cel. De nou ressonaria dintre d'ells: "Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor". També al grup dels deixebles estaria Maria, la seua mare, a qui nosaltres contínuament demanem el seu auxili i protecció.

Bona setmana!