Qui som‎ > ‎

Història

La Parròquia de Maria Auxiliadora va ser erigida canònicament l’any 1954. Durant els primers anys de funcionament es va projectar la construcció d’un temple, locals parroquials, habitatges per als preveres i una escola.

El 1963 s’acaba l’edifici parroquial, i el 13 d’octubre de 1965 s’obrin les portes de la nova escola d’ensenyament primari, encara que oficialment no es dona d’alta a la Delegació Provincial de Magisteri fins el 8 de gener de 1966. Comença sent una escola de Patronat perquè està regida per professorat funcionari de l’Administració Educativa. Aquesta iniciativa del primer rector parroquial, Mn Ramon Sancho i Juan, té com a finalitat pal·liar les necessitats d’escolarització que presenta el barri, aleshores en expansió, i va comptar des d’un primer moment amb el suport de la nova Associació de Pares i Amics de l’Escola Mª Auxiliadora.

Amb la implantació de la nova llei d’educació de l’any 1970, l’EGB, s’inicia un període de canvis que comporta la renovació de continguts, metodologia i de paradigmes psicopedagògics. Es donen els primers passos cap a l’aconseguiment d’una escola oberta a la societat i participativa. Es fa la primera ampliació de l’edifici inicial amb un nou bloc de dues plantes equipat amb quatre aules.

Posteriorment, i en el marc del nou ordenament democràtic, es publica l’any 1985 la LODE. És el moment de reconèixer la pluralitat de centres i establir el model de sosteniment dels centres privats que pel fet de complir els requisits exigits per la llei accedeixen a la nova figura jurídica del “concert educatiu”. Es revisa el model de participació de les mares i pares per tal d’ajustar-se al nou ordenament legal. La institució parroquial Maria Auxiliadora inicia un procés de reflexió sobre quina ha de ser la identitat del centre i el caràcter propi que ha d’inspirar tot el projecte educatiu.

L’any 1990 es publica la LOGSE i s’inicia un període de debat sobre el sistema educatiu en el seu conjunt  on pren un gran protagonisme l’anomenat currículum escolar. La nova definició d’objectius, continguts, metodologia i avaluació, així com l’elaboració del PCC i del PEC provoca un debat intern entre els membres del Claustre que s’allargarà fins a les portes del nou segle.

En els primers anys d’aquesta nova ordenació es concreten els trets identitaris del centre mitjançant el document conegut com Caràcter Propi o Ideari. L’ampliació d’unitats i la nova organització educativa requerí una segona ampliació de les instal·lacions amb inversions bastant substancioses. La complexitat de les tasques i els nous reptes obligaran a donar passos cap a una organització interna cada cop més definida i cohesionada. S’estructuraren l’equip directiu, els equips docents, els departaments i els coordinadors d’etapa.

A partir de l’any 1999, la representació de la titularitat del centre fou assumida per un professor i s’inicià una relació amb la incipient Fundació de Col·legis Diocesans cada vegada més intensa i estreta.