Pàgina inicial‎ > ‎

2n diumenge de Quaresma

8 de març 2017, 1:05 publicada per Lluís Carbonell   [ actualitzat el 8 de març 2017, 12:45 ]

Escoltar Jesús

El centre d’aquest relat complex, anomenat tradicionalment la
«transfiguració de Jesús», l’ocupa una veu que ve d’un estrany «núvol lluminós», símbol que s’empra en la Bíblia per parlar de la presència sempre misteriosa de Déu, que se’ns manifesta i, a la vegada, se’ns oculta.

La veu diu aquestes paraules: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Els deixebles no han de confondre Jesús amb ningú, ni tan sols amb Moisés i Elies, representants i testimonis de l’Antic Testament. Només Jesús és el Fill estimat de Déu, el que té el seu rostre «resplendent com el sol».

Però la veu hi afegeix una mica més: «Escolteu-lo». En altres temps, Déu havia revelat la seua voluntat per mitjà dels «deu manaments» de la Llei. Ara la voluntat de Déu es resumeix i concreta en un sol manament: «Escolteu Jesús». L’escolta estableix la veritable relació entre els seguidors i Jesús.

En sentir això, els deixebles cauen per terra «plens de gran temor». Estan esglaiats per aquella experiència tan propera de Déu, però també espantats pel que han sentit: podran viure escoltant només Jesús, reconeixent només en ell la presència misteriosa de Déu?

Llavors, Jesús «s’acostà, els tocà i digué: Alceu-vos, no tingueu por». Sap que necessiten experimentar la seua proximitat humana: el contacte de la seua mà, no només la resplendor divina del seu rostre. Sempre que escoltem Jesús en el silenci del nostre ésser, les seues primeres paraules ens diuen: «Alça’t, no tingues por».

Moltes persones només coneixen Jesús d’oïdes. El seu nom els resulta, potser, familiar, però el que saben d’ell no va més enllà d’alguns records i impressions de la infantesa. Fins i tot, encara que es diguen cristians, viuen sense escoltar al seu interior Jesús. I, sense aquesta experiència, no és possible conèixer la seua pau inconfusible ni la seua força per encoratjar i sostenir la nostra vida.

Quan un creient s’atura a escoltar en silenci Jesús, a l’interior de la seua consciència, escolta sempre alguna cosa com això:

«No tingues por. Abandona’t amb tota senzillesa en el misteri de Déu. Amb la teua poca fe, n’hi ha prou. No t’inquietes. Si m’escoltes, descobriràs que l’amor de Déu consisteix a estar sempre perdonant-te. I, si creus això, la teua vida canviarà. Coneixeràs la pau del cor».

En el llibre de l’Apocalipsi es pot llegir això: «Mira, sóc a la porta i toque, si algú escolta la meua veu i obri la porta, entraré a sa casa». Jesús toca a la porta de cristians i no cristians. Li podem obrir la porta o el podem rebutjar. Però no és el mateix viure amb Jesús que sense ell.

"Sóc a la porta i toque"

Mt 17,1-9

Vídeo de YouTube


Comments