Pàgina inicial‎ > ‎

3r diumenge de Quaresma

28 de febr. 2018, 8:15 publicada per Lluís Carbonell   [ actualitzat el 7 de març 2018, 2:59 ]
El culte al diner


Hi ha alguna cosa alarmant en la nostra societat que no denunciarem mai prou. Vivim en una civilització que té com a eix de pensament i criteri d’actuació la secreta convicció que allò important i decisiu no és el que una persona és, sinó el que té. S’ha dit que els diners són «el símbol i l’ídol de la nostra civilització» (Miguel Delibes). I de fet són majoria els que li reten el seu ésser i li sacrifiquen tota la vida.

John K. Galbraith, el gran teòric del capitalisme modern, descriu així el poder dels diners en la seua obra La sociedad opulenta: els diners «porten amb si tres avantatges fonamentals: primer, el gaudi del poder que dóna a l’home; segon, la possessió real de totes les coses que poden comprar-se amb diners; tercer, el prestigi o respecte de què gaudeix el ric gràcies a la seua riquesa».

Quantes persones, sense gosar confessar-ho, saben que a la seua vida, en un grau o un altre, allò decisiu, important i definitiu, és guanyar diners, adquirir un benestar material, aconseguir un prestigi econòmic.

Ací hi ha sens dubte una de les falles més greus de la nostra civilització. L’home occidental s’ha fet en bona part materialista i, malgrat les seues grans proclames sobre la llibertat, la justícia o la solidaritat, quasi no creu en res més que no siguen els diners.

I, no obstant això, hi ha poca gent feliç. Amb diners es pot muntar un pis agradable, però no crear una llar càlida. Amb diners es pot comprar un llit còmode, però no un somni tranquil. Amb diners es poden adquirir noves relacions, però no despertar una veritable amistat. Amb diners es pot comprar plaer, però no felicitat. Però els creients hem de recordar alguna cosa més. Els diners obrin totes les portes, però mai obrin la porta del nostre cor a Déu.

No estem acostumats els cristians a la imatge violenta d’un Messies fustigant la gent. I, no obstant això, aquesta és la reacció de Jesús en trobar-se amb homes que, fins i tot al temple, no saben cercar una altra cosa que no sigui el seu propi negoci.

El temple deixa de ser lloc de trobada amb el Pare quan la nostra vida és un mercat on només es rendeix culte al diner. I no hi pot haver una relació filial amb Déu Pare quan les nostres relacions amb els altres són mediatitzades només per interessos de diners. Impossible entendre res de l’amor, la tendresa i l’acollida de Déu quan només es viu buscant benestar.

No es pot servir Déu i el diner.

3r Diumenge de Quaresma. Cicle B. Lectures de la missa.

Vídeo de YouTube


Comments