Pàgina inicial‎ > ‎

14na Setmana de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. 2012 Càtedra de Divulgació de la Ciència. Universitat de València

17 de des. 2012, 2:06 publicada per Noèlia Montrull   [ actualitzat el 17 de des. 2012, 3:16 per webmaster maux ]
Estimades famílies:

El darrer 11 de desembre va vindre a la nostra escola Germán J. de Valcárcel Gonzalvo, Doctor en Física i Catedràtic d’Òptica en la Facultat de Física de la Universitat de València, a fer una xerrada al nostre alumnat de 3r i 4t d'ESO que portava com a títol "Aprenent a jugar amb àtoms i fotons. Els premis Nobel de Física 2012"

A continuació teniu un poc d'informació sobre la persona sobre el ponent i la xerrada que ens va oferir. Ha sigut una experiència molt enriquidora per a l'alumnat i per al professorat.

1.- Conferenciant.

Germán J. de Valcárcel Gonzalvo

2.- Apunt biogràfic.

Germán J. de Valcárcel Gonzalvo, nascut a València en 1965, és Doctor en Física i Catedràtic d’Òptica en la Facultat de Física de la Universitat de València (UVEG). Va ser Director del Departament d’Òptica de la UVEG (2006-2012) i Coordinador Adjunt de l’àrea “Física i Ciències de l’Espai” de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (2005-2011). Actualment és Vicedegà de la Facultat de Física de la UVEG i Editor de la revista The European Physical Journal D, de la Societat Europea de Física. Ha dirigit 6 tesis doctorals i ha publicat prop de 100 articles en revistes científiques internacionals. La seua recerca gira al voltant de la llum i de la seua interacció amb la matèria, en particular les seues propietats quàntiques i la seua dinàmica no lineal.

3.- Títol de la conferència.

Aprenent a jugar amb àtoms i fotons. Els premis Nobel de Física 2012

4.- Resum de la conferència.

En la majoria de situacions podem explicar com es comporta la llum entenent-la com un conjunt de rajos –així podem construir un telescopi. Ara bé, depenent tant de les condicions d'observació com de la manera en que ha estat produïda, la llum pot comportar-se també com una ona –si no, els hologrames no existirien–, però també, en determinades condicions, com si estiguera formada per “boletes” (fotons) –penseu en les cèl·lules fotoelèctriques de les portes dels ascensors. Per contra, un diria que els àtoms són, només, “boletes” i, en efecte, així és normalment. No obstant, al igual que passa amb la llum, els àtoms poden comportar-se com a partícules però també com a ones, en el què s’anomena “dualitat ona-corpuscle”. És a dir els àtoms poden comportar-se com la llum i la llum com els àtoms, la qual cosa és un dels descobriments científics més fascinants de l’últim segle. En la conferència es donaran les idees fonamentals relatives a aquests fenòmens i a les tècniques experimentals que ens estan permetent entendre en tota la seua extensió les conseqüències –també pràctiques– de tot això. La temàtica de la conferència forma part del nucli central de la Física Moderna i és de completa actualitat: els Premis Nobel de Física d'enguany han estat concedits a dos investigadors per haver inventat tècniques per a manipular àtoms i fotons individuals, la qual cosa ens ha permés des-de posar a prova les prediccions més anti-intuïtives de la Mecànica Quàntica (com si un gat pot estar viu-i-mort!) o comprovar amb precisió impossible fins ara la Teoria de la Relativitat, fins a la construcció de rellotges atòmics –que estan a la base del GPS– o la demostració d'elements que, molt probablement, formaran part dels futurs ordinadors quàntics.
Comments