Pàgina inicial‎ > ‎

Diumenge de Rams

5 d’abr. 2017, 3:41 publicada per Lluís Carbonell

Res el va poder aturar

L’execució del Baptista no va ser una cosa casual.
Segons una idea molt estesa en el poble jueu, el destí que espera al profeta és la incomprensió, el rebuig i, en molts casos, la mort. Probablement, Jesús va comptar des de molt aviat amb la possibilitat d’un final violent.

Però Jesús no va ser un suïcida. Tampoc buscava el martiri. Mai va voler el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Va dedicar la seua vida a combatre’l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a «cercar el regne de Déu i la seua justícia»: aquest món més digne i més feliç per a tothom que busca el seu Pare.

Si Jesús accepta la persecució i el martiri és per fidelitat a aquest projecte de Déu, que no vol veure patir els seus fills i filles. Per això no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrere. No fuig davant les amenaces; tampoc modifica el seu missatge ni es desdiu de les seues afirmacions en defensa dels últims.

Li hauria estat fàcil evitar l’execució. N’hi hauria hagut prou amb callar i no insistir en el que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Va seguir el seu camí. Va preferir ser executat abans que trair la seua consciència i ser infidel al projecte de Déu, el seu Pare.

Morirà fidel al Déu en què ha confiat sempre. Seguirà acollint tothom, fins i tot a pecadors i indesitjables. Si acaben rebutjant-lo, morirà com un «exclòs», però amb la seua mort confirmarà el que ha estat la seua vida sencera: confiança total en un Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.

Seguirà buscant el regne de Déu i la seua justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà com el més pobre i menyspreat, però amb la seua mort segellarà per sempre la seua fe en un Déu que vol la salvació de l’ésser humà de tot allò que l’esclavitza.

Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de Déu encarnat en el seu amor i lliurament extrem a l’ésser humà. En l’amor d’aquest crucificat hi ha Déu mateix identificat amb tots els que pateixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant els botxins de tots els temps.

Si el gra de blat mor, dóna molt de fruit.

Mt 26,14-27,66

Vídeo de YouTube



Comments