Pàgina inicial‎ > ‎

Per a una reflexió en temps quaresmal

25 de març 2019, 3:11 publicada per Lluís Carbonell

I tu, on et posiciones?

         

Un antic mestre jueu deia que una copa d’or o de plata no pot conservar el vi, perquè si el posem en un recipient d’or o de plata s’acabarà de fer malbé el vi, que es pica, i es farà també malbé l’or i la plata. En canvi, el vi es manté perfectament en una gerra de terrissa. Diu aquest savi jueu que això mateix passa en la nostra relació amb Déu: aquell que es creu que és or, no pot conservar ni pot rebre en ell la presència de Déu. En canvi, aquell que es considera a si mateix terra, terrissa, aquest sí que pot acollir en ell la presència de Déu.

Certament, només aquell que és conscient dels seus límits, de la simplicitat, de la limitació de la nostra vida, es pot obrir senzillament a Déu.

Aquesta consciència d’humilitat, de simplicitat, de limitació, al llarg de la vida l’anem aprenent a través de la malaltia, dels problemes, dels fracassos, de les dificultats. Anem aprenent que som terra, que som limitats, que som pobres. I és a partir d’aquesta consciència que ens podem obrir.

Però ser conscients que som petits, que som limitats, que som terra, ens pot portar també al ressentiment, a la tristesa. I moltes vegades al ressentiment contra els altres.

En canvi, fixeu-vos que el savi jueu deia que aquell qui és conscient que és terrissa, pot ser recipient del vi que és Déu. Això és el que dóna joia, no solament el coneixement de les nostres limitacions, dels nostres mals i dels nostres problemes, sinó descobrir en un moment determinat que som un vas, una terrissa o un recipient, en el qual hi ha el vi de la presència de Déu.

P. Jacint Duran, caputxí

Comments